Cites documentals i fonts: c. de Gràcia

"...i el carrer de Borromer, batejat després amb el nom de Gràcia per devoció a la Verge de la Gràcia que en aquell carrer va estar dipositada abans de col·locar-la al seu altar de l'església." (p. 80)

"Aquesta imatge fou trobada en 1610 prop l'església de Junqueres en treure uns serradors unes gatoses per a tallar una alzina. Fou portada a Sabadell i donada a un paleta, qui la va tenir col·locada en un portal del carrer de la Borromera." (Nota 23, p. 160)

"Casa del Comú. "Concelleres".- Per aquell temps s'estava construint la casa de la vila, que és la Consistorial d'avui, situada al carrer de la Rosa, cantonada al de Gràcia, eixamplada i restaurada fa pocs anys, encara que insuficientment. Ja hem vist on es reunien fins llavors els consells, i que després ho feren als baixos del nou edifici, en el qual fou destinat, també, un petit local per a presó pública; el pis principal fou habilitat per a l'Escola del Comú, la qual havem vist que existia 50 anys abans." (p. 88-89)

"Els cafès d'allavors representaven un progrés liberal. L'avi Gelat, esperit inquiet i progressiu, que havia vingut de Solsona, procurava obrir-se pas. Aviat canvià d'establiment passant al carrer de St. Pau, cantonada al de Sant Pere, i d'allí passà al carrer de Gràcia, on hi fundà la primera fàbrica de gasoses que hi hagué a Sabadell i que es mantingué molts anys. El cafè del Gelat fou continuat per l'herbolari Sangoneres, millorant l'establiment amb un teatret de putxinel·lis." (p. 43)

"La Casa de la Vila era molt petita i ocupava la cantonada del carrer de la Rosa i Gràcia. La presó formava part de la Casa de la Vila i el portal donava al carrer de Gràcia. Usualment no hi havia cap pres. Malgrat el pinxejar no hi havia malfactors. Quan hi havia un pres, pel pany el cridàvem. Als baixos hi hagué instal·lada la primera escola de dibuix d'En Margalef." (p. 61)

Segle XII: "A més d'aquestes velles famílies possessores de casals o solars, podem esmentar les que tenien, vora el cor de l'antic Sabadell, terres de conreu, i eren els Clasquerí, que en posseïa a la partida de la Borromera sobre la qual, amb el temps havia de fer-se el carrer de Gràcia;" (p. 93) Segle XIII: "El primer lloc on van aixecar-se edificis nous, però força modestos, va ésser en la Burrumera, en l'entronc del camí de Sabadell a Sant Cugat i del de Terrassa. Es corresponien aquests camins amb els carrers de Sant Quirze i de Gràcia actuals." (p. 110)

"L'establiment de valls va fer eixamplar la vila en tota l'extensió que anava del carrer de la Rosa a la Plaça de l'Àngel. L'estudi que en 1599 el Consell va acordar construir, era el primer edifici d'arrencada de la línia de Llevant del carrer de Gràcia, i, com ja sabem, s'aixecava sobre el vall antic." (p. 213)

"En 1609 [el municipi] va acordar fer una altra font en el començ del que havia d'ésser carrer de Gràcia, a la Placeta de l'Estudi o de la Casa nova de la Vila que així s'anomenava (per a distingir-la de la Casa vella de la Vila o Sagristia del carrer Alt de l'Església) l'edifici que el Consell havia acordat aixecar en 1578." (p. 239)

"La primera d'aquestes troballes [d'imatges] la van fer, segons tradició uns llenyataires al torrent de Togores, i a principis de segle. La imatge de la Verge fou duta a la població i prompte se li atribuïren efectes miraculosos i el títol de Mare de Déu de Gràcia. En 1610 el veïnat va albergar-la en una capella sobre el portal nou de l'Estudi en el carrer de la Burrumera, que per això es digué, amb el temps, carrer de Gràcia." (p. 243)

"El carrer de la Burrumera que seria de la Verge de Gràcia es va edificar ràpidament, de manera que en 1610 eren ja bastantes les cases que restaven fora del Portal de l'Estudi i llurs veïns van sol·licitar del Consell que avancés el Portal per a incloure-les dins la vila i així va fer-se, construint portal nou en indret que ara es pot designar com a situat unes cases més abans de la sortida del carrer de Sant Antoni." (p. 248)

"En 1733 [el Consell] va adquirir una altra casa situada al carrer de Gràcia per tal de fer-hi magatzem de la palla que gastava el quarter de Cavalleria. Aquesta casa va prestar, després, molts serveis al Municipi: va ésser habitació del nunci, Escola de Música i Caixa d'Estalvis." (p. 266)

"...i com que per altra banda també creixia el carrer de Gràcia, l'any 1767 es va enderrocar el seu antic portal (que s'aixecava algunes cases abans de la sortida present del carrer de Sant Antoni) i es va construir de nou més avall, entre el carrer de Sant Antoni i l'actual de les Valls." (p. 276)

Primer quart del segle XIX: "El primer [barri] s'anomenava del carrer de Sant Quirze com a més principal i comprenia, demés d'aquest, els de la Rosa, Gràcia (que tenia aleshores 31 cases)..." (p. 299)

"L'any 1885 va ésser molt assenyalat en la història de l'Ajuntament, que va abandonar l'antic casal del carrer de Gràcia i va prendre possessió, el dia 6 de maig, de l'edifici nou dels Escolapis." (p. 389)

"Tampoco tiene apoyo fundado la denominación del lugar donde ahora está el que llaman Portal de Gràcia que, desde muy antiguo, se llama la Creu de la Mà y, en nuestros días, hemos visto poner allí una cruz con su mano extendida, todo de hierro, colocada en su parte derecha inferior, proporcionándola a la denominación del lugar. Puede ser que en algún tiempo se huviese allí asesinado a algún hombre, por cuyo motivo se fixaría la acostumbrada Cruz y, tal vez, en la misma se clavó la mano del agressor después de ajusticiado." (p. 42)

1610: "Al mismo tiempo trabajando unos Acerradores en el Torrente que llaman de Tugores, en el término y no lejos de la Rectoría de Junqueras, haviendo de cortar una encina, y quitando unas zarzas que lo impedían, encontraron debajo de ellas a una Imagen de la Virgen Santísima. Lleváronla a Sabadell a casa de un albañil llamado Mayrenchs, donde las criaturas jugaban con ella, como con una muñeca, llevándola por la calle, haciéndola servir de niña o "nina", como dicen. Pero observándose que todas enfermaban, creyeron ser castigo del cielo, y la tuvieron más devoción, colocándola en un portal (o su capilla) que luego fue llamado de Gracia tomando el nombre de la Virgen." (p. 25)

1610: "Puede también advertirse que del nombre del portal lo tomó luego toda la calle, que antes se llamaba de la Borromera, y luego se ha nombrado y persevera con el de calle de Gracia; igualmente como las demás calles contiguas a los portales, que muchas de ellas lo tomaron y mantienen oy." (p. 26)

1623: "Desde entonces quedó en el portal una imagen de la misma Virgen, de barro, a cuyo honor se celebraba anualmente su fiesta en 8 de Setiembre, después de derribado el portal en... y levantado el nuevo a la extremidad de la calle, a instancias y costas de Manuel Juncá por incomodar a su casa. Aunque éste havia prometido uniformar el nuevo al viejo, sin embargo quedó aquél con un nincho sin santo, y aquella virgen quedó en una capillita que abre a la misma calle en la casa de Pablo Padrós, donde oy se venera." (p. 48-49)

1705: "En dicho tiempo se trabajaba en edificar la Casa del Común, que llaman Casa de la Vila, donde está la Cárcel y Escuela. Sin embargo es documento sólido el de una lápida de la misma que expresa el año 1702." (p. 146)

1767: " En este mes [maig] se derribó el portal de Gràcia (que estaba contiguo a las casas de Pablo Padrós y de mi padre), y se trasladó al fin de la calle de Gracia, junto al término de Junqueras, donde es oy. Todo fue costeado por Manuel Juncà, pelayre, por incomodarle a su casa,..." (p. 252)